FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (una arma) llanci el projectil. Disparar una ballesta. Disparar una escopeta. Fer sortir llançat (un projectil, un cos llancívol), amb una arma o un artifici de pólvora. Disparar un tret. Disparar un coet. Un mecanisme, engegar-se, començar a anar, a funcionar, a [...]
v tr 1 disparar. Disparar un fusil, disparar un fusell. 2 [un proyectil, la carga] disparar, engegar, amollar. Le disparó un tiro, li disparà un tret. 3 tirar, disparar. Disparar a un fugitivo, tirar (o disparar) a un fugitiu. 4 [arrojar] llançar. 5 [flecha] tirar, llançar, disparar. 6 esport [el [...]
v tr 1 disparar. v pron 2 dispararse. L'escopeta es disparà de sobte, la escopeta se disparó de repente. 3 [engegar-se] dispararse. 4 fig dispararse. 5 sortir disparat salir disparado. [...]
Disparar sense tenir la certesa del que hi ha més enllà d'on arriba la vista, de manera que la bala perduda pot recórrer molta distància i resultar perillosa per a altres persones o animals. [...]
