FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (persones o coses) fent-les anar en diverses direccions. Els guardes van dispersar la multitud. El foc de la nostra artilleria dispersà les forces enemigues. Arribats a l'ermita, ens dispersàrem pels bosquets del voltant. dispersar l'atenció Aplicar l'atenció a [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 dispergir espargir esbandir disseminar esbullar, dispersar els cabells, un doll, etc. escampar esbarriar desarramadar, fer cessar d'estar arramadat o junt com un ramat. esparpallar 2 (dispersar-sepron.) disseminar-se desbandar-se fugir a la desbandada anar a la desbandada rompre els rengs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispersar (la caça, els animals, la gent, etc.), fent-los formar grups dispersos. Aüixar . Esvalotar . La llocada s'escarota pel pas d'un gos. No us escaroteu per tan poca cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dispersar o de dispersar-se; l'efecte. La dispersió d'un exèrcit, d'una multitud, d'un ramat. En fís., fenomen segons el qual una part del flux magnètic d'una màquina elèctrica, d'un transformador, etc., es desvia del circuit magnètic, generalment de [...]