FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té setze davant seu, el que fa disset. Que és una de les disset parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Una dissetena part. Un dissetè, 1/17. Quatre dissetens, 4/17. [...]
adj i m 1 diecisiete. Encara manquen disset quilòmetres, aún faltan diecisiete kilómetros. adj i m i f 2 [dissetè] decimoséptimo -ma, diecisiete. El segle disset, el siglo diecisiete. La disset de la llista, la diecisiete de la lista. m i f plinv 3 diecisiete. Les disset últimes, las diecisiete [...]
Massa de proliferació cel·lular que es forma a l'extrem cranià de la línia primitiva del disc embrionari, a partir del dissetè dia de l'ontogènesi. Dona lloc a la prolongació cefàlica o procés notocordal. [...]
