Amagar, no deixar endevinar, (els seus veritables sentiments, les intencions). Dissimular el seu odi, el seu amor, la seva enveja, la seva por, la seva pena. Ell sabia dissimular molt bé les seves intencions perverses. Ell dissimula, però jo ja li conec les intencions. No deixar veure [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [amagar] disimular. Dissimula la seva mandra, disimula su pereza. Dissimular una taca, disimular una mancha. 2 abs disimular. Vinga, home, no dissimulis!, ¡venga, hombre, no disimules!  [...]

: aquesta no te la perdono. Cp. anar-li, a algú, la processó per dintre: dissimular una gran por, ira, ràbia, etc. tolerar. 3 perdonar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de dissimular; l'efecte. [...]

Dissimular.  [...]

Cinta, generalment de cotó, que serveix alhora d'adorn i per a dissimular les costures i els punts. [...]

Podrir del tot. Consumir-se, especialment d'haver de callar o de dissimular. L'ànima es repodria de patir en silenci. [...]

Dissimular la importància (d'una falta). Atenuar (una malaltia, un dolor, les conseqüències negatives d'un fet), sense guarir-los. [...]

Tapar (soldats o material bèl·lic) amb fullatge, pintura, xarxes, etc., per tal que passin desapercebuts. La infanteria es va camuflar mentre avançava. Dissimular (una cosa) cobrint-la o trasmudant-ne l'aspecte. [...]