Causar la desaparició (d'una cosa) per esvaniment de les seves parts integrants. El sol ha dissipat la nuvolada. El vent dissiparà la boira. Dissipar el seu temps, la seva joventut. Dissipar la salut, les forces. Aquesta aigua dissipa. Desaparèixer progressivament una cosa. La [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 disipar. El vent dissiparà la boira, el viento disipará la niebla. Va dissipar tots els meus dubtes, disipó todas mis dudas. 2 [malgastar] disipar, derrochar, dilapidar, despilfarrar. Ha dissipat l'herència en quatre dies, ha disipado la herencia en cuatro días. 3 fig [portar a la [...]

1 esvair. Esvair una sospita. esduir esbargir desfer dispersar 2 malgastar. 3 viciar. 4 (dissipar-sepron.) desaparèixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Esvair, dissipar. [...]

Algú, dissipar (els béns propis o els que té al seu càrrec) amb despeses desordenades. Dilapidar la seva fortuna.  [...]

entès o interpretat de dues o més maneres diverses. Desfer, dissipar, l'equívoc. Ací hi ha un equívoc. [...]

Acció de dissipar o de dissipar-se; l'efecte. Capteniment d'una persona lliurada enterament als plaers. Viure en la dissipació. Lliurar-se a la dissipació. [...]

Desembullar, desembrollar. Esclarir els cabells. Esclarir la llana. Esclarir una qüestió. Asserenar, dissipar els núvols, les ombres, etc. La ventada havia esclarit els núvols. Esclarir-se el cel. esclarir-se-li a algú la cara Fer-se evident a la cara d'algú que li ha [...]

Derrotar completament (l'enemic). Envair (un país, una ciutat) provocant-ne la devastació. Amb les armes a la mà esvaïren aquell territori. Dissipar 1. Aquest vent ha esvaït la nuvolada. Esvair un dubte, una sospita. S'ha esvaït la nuvolada. Desmaiar-se [...]