Separar (coses unides per associació). Dissociar les partícules d'una substància. La mort dissocia els elements de què es compon l'organisme. Els dos partits s'han dissociat de mutu acord. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com canviar.  [...]

v tr 1 disociar. v pron 2 disociarse.  [...]

Acció de dissociar o de dissociar-se; l'efecte. Reacció per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no. Dissociació tèrmica dels enllaços d'una molècula. Dissociació iònica. [...]

v tr dissociar.  [...]

Diferència de potencial necessària per a dissociar una molècula al zero absolut de temperatura en estat de gas perfecte. [...]

Estructura, conjunt significatiu de les relacions entre els estímuls i les respostes. En introduir aquest concepte -traducció del terme alemany Gestalt- hom es proposà d'aprehendre els fenòmens psíquics en llur totalitat, sense dissociar els elements del conjunt en què s'integren, fora dels [...]

separar. En cas que se separin, els articles, preposicions i conjuncions han de passar a la línia següent, amb la resta del títol, o bé han de quedar aïllats. També cal tenir en compte que no és recomanable dissociar els mots que formen conceptes, per exemple: Història de la literatura universal És [...]

1 desagregar disgregar(->) desintegrar dissociar desorganitzar dissoldre. La mort dissoldrà el nostre cos. corrompre podrir resoldre, descompondre una cosa reduint-la als seus elements constituents. desdoblar, descompondre una substància en dues de més simples. 2 alterar. 3 [...]

dissociar desfer(->) desintegrar desjunyir 2 Separar dues coses suprimint allò que les unia. dessoldar desemmetxar desclavaro desenclavar deslligar desencolar 3 (separar-sepron.) dividir-se desmesclar-seCp. Tallar-se, una emulsió, etc. L'allioli s'ha tallat. divorciar-se(també en sentit [...]