Allunyar, col·locar a distància. La divergència d'opinions els ha distanciat. Per aquest camí ens hem distanciat massa dels altres. Amb opinions tan atrevides es distancia del partit. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com canviar.  [...]

v tr 1 allunyar, distanciar. Venir aquí me distancia mucho de la oficina, venir aquí m'allunya molt de l'oficina. 2 deixar endarrere, distanciar-se de. Este ciclista ha distanciado a los demás, aquest ciclista ha deixat endarrere els altres. v pron 3 [alejarse] distanciar-se. 4 fig distanciar-se [...]

v tr 1 distanciar. 2 fig [afectivament, ideològicament, etc] distanciar. v pron 3 distanciarse.  [...]

allunyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Que aïlla. La fusta és una substància aïlladora. Peça de material dielèctric destinada a suportar i a distanciar els conductors elèctrics en les línies de transport o en les instal·lacions interiors. [...]

Acció de distanciar o de distanciar-se; l'efecte. Conjunt de procediments artístics amb què un autor teatral aconsegueix que l'espectador resti distant de l'acció per tal de desvetllar, així, la seva capacitat crítica i raonadora. [...]

1 apartar(->) foragitar. La foscor foragita les mosques. forallançar, íd. desatansar, fer cessar d'estar atansat. engegar. Engega de pressa aquesta temptació. distanciar absentar. L'han absentat de l'escola. bandejar conjurar, allunyar com amb un conjur. Conjurar un [...]

de l'Església. decantar. L'abús dels plaers decanta de la saviesa. distanciar. Distancia't d'aquest individu. detreure, separar, sostreure. retirar. Retirar-se del món. desacostaro desatansar desajuntar desagermanar escamarlar, separar les cames o els dits. Jeia amb les cames escamarlades [...]