D'una manera distinta. S'han comportat ben distintament l'un de l'altre. Sentir distintament el que deien. [...]

Pronunciar (un vers) marcant distintament els peus que el componen. Mesurar un vers. [...]

Que deixa passar la llum però no deixa veure distintament els objectes a través seu. [...]

Dir en termes precisos (alguna cosa) fent-la conèixer netament. Saber enunciar el que hom pensa. Enunciar un teorema. Pronunciar 1. Enunciar un mot distintament.  [...]

Defecte de la vista, degut a la rigidesa del cristal·lí, que fa que no es vegin distintament els objectes situats molt a la vora dels ulls. [...]

Manifestat distintament, formalment, explícitament. Per ordre expressa de la direcció. Amb prohibició expressa de fer-li cap mal. Que serveix especialment a un fi determinat. Aquestes copes són expresses per a beure-hi conyac. Tramès amb una missió especial [...]

Animal invertebrat, de l'embrancament dels artròpodes antenats, de respiració traqueal, amb el cos dividit distintament en cap, tòrax i abdomen, amb sis potes i amb ales, dues o quatre, o sense. En zool., classe d'aquests animals. [...]

Produir (un so, un seguit de sons). Pronunciar tots els sons d'un mot distintament. Un mot difícil de pronunciar. Parla el francès, però no el pronuncia bé. pronunciar una lletra Pronunciar el so representat per aquesta lletra. Dir alt. Han estat una hora plegats sense [...]

. Verd, blau, clar. Uns cabells d'un castany clar. De color clar. Anar vestit de clar. Brillant, polit, que res no n'entela la brillantor. Un diamant clar. Una pell clara. Pur, límpid. Dona'm aigua clara, que aquesta és tèrbola. Només bec aigua clara. Distintament [...]

, etc., considerat com posseint tal o tal qualitat. Una veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada, gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar a mitja veu. Vaig escoltar i vaig sentir distintament la veu de l'oncle. Reconèixer algú en la veu. Abaixar [...]