Resultats de la cerca frase exacta: 54

1. distreure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el distreu del seu treball. Li convé molt d'escoltar atentament l'explicació: no el distreguis parlant-li. Procura distreure'l: que no s'adoni que sortim. Una persona, apartar l'atenció d'allò a què s'aplica o hauria d'aplicar-se. Quan li contava això [...]
2. distreure
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com treure o traure.  [...]
3. distreure
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Dret
 [...]
4. distreure
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pp: distret -a] v tr 1 [diners] distraer. 2 [l'atenció] distraer. No distragueu el conductor, no distraigáis al conductor. 3 [divertir] distraer. 4 abs distraer. El cinema distreu molt, el cine distrae mucho. v pron 5 [oblidar-se] olvidarse. M'he distret de portar-te el llibre, me he olvidado [...]
5. distreure [o distraure]
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(distreure'so distraure'spron.) encantar-se badar. Noi, vaig badar, i tothom ha cobrat, menys jo. comptar les bigues, distreure's durant una conversa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
6. distraure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. distreure  [...]
7. distret -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sol distreure's, tenir distraccions. És un home molt distret, mai no es fixa en res. Que distreu o diverteix. És un espectacle molt distret.  [...]
8. distracció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de distreure o de distreure's; l'efecte. La distracció d'una suma important. Tenir una distracció. Perdoneu la meva distracció. Ha estat una distracció. Allò que distreu l'atenció, que diverteix. Tenir necessitat de distraccions. Li heu de procurar distraccions. És [...]
9. lleure 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temps lliure del qual hom disposa fora de les ocupacions regulars per a distreure's de les obligacions quotidianes. No tenir lleure de fer una cosa. No saber algú aprofitar els seus lleures.  [...]
10. cisar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una cisa (en una peça de vestir) perquè tingui la forma i les dimensions indispensables per a un ajust perfecte. Aplicar l'impost de la cisa (a un producte). Distreure fraudulentament (part d'una quantitat).  [...]
Pàgines  1 / 6 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>