FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de divertir; l'efecte. Ordenà a la cavalleria de disposar-se a fer una diversió. Allò en què hom es diverteix. Són diversions pròpies del jovent. [...]
f 1 diversión. La seva diversió és llegir poesia, su diversión es leer poesía. 2 diversión. Són diversions pròpies del jovent, son diversiones propias de la juventud. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
diverticióo divertiment distracció entreteniment passatemps recreació folgançao folga solaç esbargiment(->) o esbarjo deport(≠ esport) platxerio platxèria bauxa, extraordinari que hom fa (menjant, fent una sortida, etc.) per divertir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
diversió. En fís., força que actua sobre les partícules de la matèria tendint a ajuntar-les i oposant-se a llur separació. Atracció molecular. Atracció magnètica. Atracció universal. Fenomen pel qual, en una oració, un mot té tendència a ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
velocitat, la potència o el sentit del moviment. S'ha comprat una bicicleta de vuit marxes. marxa enrere Posició del canvi de marxes d'un vehicle automòbil que permet retrocedir. Diversió, animació. Quina marxa! Anar de marxa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
rígida sobre la qual se salta per fer acrobàcies o per diversió. Fons d'un carro o d'una carreta. Depressió del terreny per on s'esmunyen les aigües d'un riu, d'una riera, etc. llit fluvial Llit d'un riu per on habitualment s'escorren les aigües durant les revingudes [...]