Deïficar, revestir de caràcter diví. Certs pobles divinitzen els astres. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr divinizar.  [...]

1 2 Fig. exalçar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de divinitzar; l'efecte. [...]

Considerar com déu, divinitzar. Els pobles de l'antiguitat deïficaven llurs defensors. Fer (algú o alguna cosa) l'objecte d'un culte. Els antics deïficaven les forces de la naturalesa. [...]

v tr 1 divinitzar. 2 fig divinitzar.  [...]

v tr 1 canonitzar. 2 fig [alabar] divinitzar, panegiritzar.  [...]

divinitzar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 deïficar, divinitzar. v pron 2 [enorgullecerse] ensuperbir-se, enorgullir-se. 3 fig i p fr embadalir-se. Endiosarse en la lectura, embadalir-se en la lectura.  [...]