FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar pel divorci. El jutge els ha divorciat. Li poden retreure el fet d'haver-se divorciat de l'Antònia. S'han divorciat després de vuit anys de matrimoni. Rompre el lligam que uneix (una persona o una cosa) a alguna cosa. L'art, no el podem divorciar de la vida. Divorciar el poble de [...]
v tr 1 divorciar. v pron 2 divorciar-se. Se han divorciado después de ocho años de matrimonio, s'han divorciat després de vuit anys de matrimoni. [...]
v tr 1 divorciar. v pron 2 divorciarse. 3 fig divorciarse, separarse, romper intr. Es divorcià del partit, se divorció de (o rompió con el) partido. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dissoldre el matrimoni descasar desmaridar-se(només pron.), separar-se del marit. Cp. anul·lar (o invalidar) el matrimoni, separar-se, repudiar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 apartar. Aparta els llibres alemanys de tots els altres. allunyar. Allunyar-se d'un fals amic. departir. No sap departir el ver del fals. desmesclar espaiar. Espaiar les lletres d'un mot. interlinear, separar les ratlles. divorciar, en sentit propi i fig. Els estudis històrics el divorciaren [...]