FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que una part (d'un objecte flexible) vingui a aplicar-se sobre l'altra part de manera que resti totalment o parcialment doblat. Era una roba tan encarcarada que gairebé no es podia doblegar. Doblegar un full pel mig. Qui ha doblegat les quatre puntes del full? Aquesta barreta, abans de [...]
v tr 1 doblegar. 2 [un arma] brandar. 3 fig [carácter] doblegar. v pron 4 doblegar-se. 5 [someterse, ceder] doblegar-se. Doblegarse a mi voluntad, doblegar-se a la meva voluntat. [...]
v tr 1 doblar, plegar. Doblegar un full pel mig, doblar una hoja por la mitad. Doblegar un tovalló, doblar una servilleta. 2 doblar, torcer. Doblegar un filferro, doblar un alambre. 3 doblar. Doblegar el genoll, doblar la rodilla. 4 [fer anar acotat] encorvar. Els anys el van doblegant, los años [...]
Les formes doblegar-se i plegar-se tenen significats diferents.
Els significats dels verbs doblegar i plegar tenen punts en comú. Concretament, hi ha un significat de plegar ('doblegar una o més vegades un paper, una roba, etc. de manera que les parts quedin superposades') que es basa en un dels [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
blegar redoblegar, doblegar una cosa ja doblegada. vinclar(fig.). Vinclar l'esquena davant els poderosos. flectiro flexionar flectar, es diu solament dels genolls. Flectar els genolls, agenollar-se. reblar, doblegar la punta d'un clau. Cp. corbar o encorbar, torçar o tòrcer, arcar o arquejar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doblegar, flectir. Modificar (un element lingüístic) per flexió. Flexionar una paraula. Un element lingüístic, admetre flexió. Les conjuncions no flexionen. [...]