FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar en dubte. No dubtis més: fes el que jo et dic. Mai no està cert de res: sempre dubta. Dubta de tot. Desconfiar, especialment de l'honradesa, de la lleialtat, etc., d'algú. Àdhuc dubta de mi. No acabar de creure que (quelcom) sigui veritat. Ell assegura que ja ho ha pagat t [...]
El verb dubtar, quan s'utilitza intransitivament en el sentit d''estar en dubte' o 'desconfiar', pot regir la preposició de. Per exemple:
És molt indecís; sempre dubta de tot.
Des d'aquell incident, dubta de mi.
També pot regir les preposicions sobre o entre,
que li atorguen diferents matisos [...]
v intr 1 [estar incert] dudar. No dubteu més i marxeu, no dudéis más y marchaos. 2 [desconfiar] dudar, sospechar, desconfiar. Dubto del caixer, no me fío del cajero. v tr 3 dudar. Vindrà, no ho dubtis, vendrá, no lo dudes. 4 [desconfiar] dudar. Dubto que vingui, dudo que venga. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Estar en dubte. hesitar titubaro titubejar vacil·lar fluctuar 2 v. tr. No acabar de creure que una cosa sigui veritat. posar en dubte (una cosa) posar (una cosa) en quarantena descreure, refusar de creure una cosa. no acabar de creure (una cosa). No ho puc acabar de creure, això que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure's com una onada, adés pujant adés baixant, adés en un sentit, adés en l'oposat. Els preus fluctuen segons la llei de l'oferta i la demanda. Vacil·lar, dubtar, en la resolució d'una cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica segons la qual la raó humana és incapaç de conèixer la veritat. Disposició a dubtar. El meu escepticisme en qüestions de religió. [...]