FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presenta una forta resistència a ésser ratllat, penetrat, encetat. El diamant és el mineral més dur: ratlla tots els altres cossos. El topazi i el safir són pedres molt dures. La fusta dura de l'alzina. El roure és més dur que el poll. Que no cedeix [...]
Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugació.
La segona conjugació inclou els verbs que tenen l'infinitiu acabat en -re o -er àtones (rebre, córrer), alguns amb -er tònica (saber) i verbs que acaben en -r, com dir, dur i fer. En el cas de dir, doncs, la i no pertany a la desinència [...]
Música rock originada a finals dels anys seixanta del segle XX, que es caracteritza pel ritme contundent i la importància de les guitarres elèctriques i la bateria. [...]
El verb de la segona conjugació dur presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu.
Present d'indicatiu
duus o dus
duu o du
Imperatiu
duu o du
[...]
L'accent gràfic s'escriu sobre vocals majúscules i minúscules i marca la síl·laba tònica dels mots. En català es distingeixen dos tipus d'accent: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´).
La vocal a, si ha de dur accent, sempre el porta obert, mentre que la i i la u, si en porten, sempre duen l [...]
