FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acusatiu masculí plural i datiu plural, masculí o femení, del pronom de tercera persona. Els he vistos, els teus germans, i els he dit allò. Les he vistes, les teves germanes, i els he dit allò. [...]
El pronom els substitueix el complement indirecte de tercera persona de plural, tant si és masculí com femení. Per exemple:
El noi els dona el diari (El noi dona el diari a les periodistes).
Quan aquest pronom de complement indirecte els es combina amb un pronom de complement directe determinat [...]
La forma lis com a plural del pronom li no existeix en català. En comptes de lis cal fer servir les formes corresponents: els, -los o 'ls. Per exemple:
En lloc de...
Cal dir...
Lis vull dir una cosa.
Els vull dir una cosa.
Vull portar-lis un regal.
Vull portar-los un regal.
Vaig [...]
Els adjectius demostratius indiquen el grau de proximitat en l'espai, el temps o el discurs de l'entitat designada pel nom al qual acompanyen.
En català coexisteixen dos sistemes de demostratius: el binari i el ternari.
Sistema binari
Sistema ternari
Proximitat a l'emissor
aquest [...]
Els possessius àtons són els següents:
Masculí singular: mon, ton, son
Femení singular: ma, ta, sa
Masculí plural: mos, tos, sos
Femení plural: mes, tes, ses
El possessiu àton va sempre davant del nom, sense cap més determinant, i concorda en gènere i nombre amb el nom que especifica. En [...]
Els verbs psicològics són els verbs que expressen emocions, sentiments o estats d'ànim. Aquests verbs es comporten de manera diferent segons la funció sintàctica que fa la persona que experimenta l'emoció o sentiment, és a dir, l'experimentador:
1. Hi ha verbs intransitius, com ara agradar o [...]
els anys noranta Quan es fa referència a una dècada, no s'ha de fer concordar en nombre la dècada i el mot anys (els anys norantes), sinó que cal escriure el numeral en singular: els anys noranta, els anys trenta, etc. [...]
Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament:
1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la [...]
art m 1 [plural d'el] los. Els amics d'en Joan, los amigos de Juan. Els visitants de les runes, los visitantes de las ruinas. m 2 els meus, els teus, els seus, els nostres, els vostres mis, tus, sus, nuestros, vuestros. Els meus pares no volen conèixer els teus avis, mis padres no quieren conocer [...]
Els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que [...]