Escapar-se sota la forma de partícules subtils. Els corpuscles que emanen dels cossos olorosos. La flaire que emanava de les flors. Els actes que emanen de l'autoritat sobirana. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr emanar.  [...]

v intr 1 emanar. La flaire que emana de les flors, el olor que emana de las flores. 2 emanar. Els actes que emanen de l'autoritat sobirana, los actos que emanan de la autoridad soberana.  [...]

procedir(->) exhalar-se fluir desprendre's Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Brollar, emanar, escórrer-se d'un lloc originari. Aigües que eflueixen netes de les profunditats de la muntanya. [...]

Acció d'emanar; l'efecte. Les olors són emanacions de certs cossos. Una atmosfera infectada d'emanacions pútrides. Emanacions perilloses per a la salut. Teoria de l'emanació de Newton. L'autoritat de l'Església és una emanació del poder de Déu. Procés [...]

v intr emanar.  [...]

1 emetre. 2 (exhalar-sepron.) emanar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

] desprendre's. Ha tenido que desprenderse de sus ahorros, ha hagut de desprendre's dels seus estalvis. 8 [deducirse] desprendre's. El resultado se desprende fácilmente, el resultat es desprèn fàcilment. 9 [emanar] emanar intr, exhalar-se. De la pared se desprendía humedad, de la paret emanava humitat. 10 [...]