Atreure l'atenció (d'algú) fins a abstreure'l de tota altra cosa. Abstreure's en la contemplació d'alguna cosa. S'embadocava contemplant com la claror es fonia. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

v tr 1 embobar. v pron 2 embobarse.  [...]

abstreure. Ant. Desembadocar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'embadocar o d'embadocar-se; l'efecte. [...]

v tr 1 embadalir, embadocar, embabaiar. v pron 2 embadalir-se, embadocar-se, enfavar-se.  [...]

v tr 1 [atontar] embajanir, fer tornar imbècil (o estúpid, o obtús). 2 [embobar] embadocar, embadalir, embabaiar. 3 fam [dejar pasmado] astorar, esbalair.  [...]

v tr 1 [poner lelo] embadocar, embadalir. 2 [abobar] embajanir. v pron 3 [ponerse lelo] embadocar-se, embadalir-se, enfavar-se, encantar-se. 4 [abobarse] tocar-se de l'ala (o del bolet), tocar-se, perdre la xaveta (o el seny).  [...]

(≠ suggerir) embadocar embabaiar embruixar(fig.) hipnotitzar(hiperb.) magnetitzar(hiperb.) Cp. influenciar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 magnetitzar 2 Fig. embabaiar embadocar corlligar(Alc.), anul·lar la voluntat, llevar el lliure arbitri, quasi hipnotitzar. Cp. extasiar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]