Dificultar d'obrar, de moure's, ésser una nosa. Traieu-los, tots aquests paquets: ací embarassen. Anar tan carregat de coses l'embarassa molt per a córrer. Prenyar (una dona). [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Prenyar una dona. [...]

Dificultar d'obrar, de moure's, ésser una nosa. [...]

v tr 1 [dificultar] embarazar, estorbar, entorpecer, dificultar. Aquestes andròmines no fan sinó embarassar el pas, estos trastos no hacen más que embarazar el paso. 2 [reprimir] embarazar, cohibir. La multitud l'embarassava, la multitud le embarazaba. 3 fig agobiar, abrumar. Les dificultats [...]

1 empallegar engavanyar embargar embargolar destorbar(->) enfardar enfardissar enfarfegar Ant. Desembarassar. Desembalumar. 2 prenyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Embarassar, impedir. Retenir, ocupar, (una cosa) per embargament. Li han embargat els mobles. Li embargaren tots els béns.  [...]

La roba, embarassar els moviments (de qui la porta). Aquest abric m'engavanya qui-sap-lo. [...]

v tr 1 [preñar] prenyar, embarassar, emprenyar. 2 [estorbar, retardar, impedir la acción] embarassar, embargolar, engavanyar, impedir, dificultar. Embarazar el paso, embarassar el pas. v pron 3 encongir-se. 4 p fr amoïnar-se, preocupar-se. 5 p fr torbar-se, atabalar-se, empegueir-se, atribolar-se [...]

v tr 1 [embarazar] embarassar, prenyar, emprenyar. v pron 2 [concebir] emprenyar-se, concebre intr.  [...]