Parlar confusament, per defecte físic o per voluntat de no deixar entendre a tothom allò que es diu. Aquesta criatura quan parla encara s'embarbolla. Dir (coses) pel gust de xerrar, sense fonament de cap mena. No saps què t'embarbolles! [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Parlar confusament, per defecte físic, com els infants quan comencen a parlar, o per voluntat de no deixar entendre a tothom el que hom diu. [...]

v pron 1 agr [el arado] encallar intr. 2 [embrollarse al hablar] embarbollar-se.  [...]

con un taburete. 4 fig [embarbollar-se] trabucarse, aturullarse.  [...]

1 parlar. moure xerra borinotejar parolejaro paraulejar parlotejar xerrotejar garlaro garolar clacar rallar(≠ ratllar) garrular verbejar gargantejar camandulejar, anar amb camàndules, raons, explicacions que no treuen cap a res. barbollaro embarbollar-se, dir coses pel gust de parlar, sense [...]

alguna extensió. dissertar, íd. predicar(iròn.), parlar molt, xerrar. embarbollar-se, dir coses sense fonament, parlar pel gust de parlar. gastar saliva(fig.). No em facis gastar més saliva. obrir la boca(fig.). No va obrir la boca durant tot el dinar. rompre el silenci [...]