Embargar 1.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr [embargar] embargar, embarazar.  [...]

v tr 1 [un árbol] troncar, tallar. 2 fig [un miembro] desllorigar, desconjuntar, dislocar. 3 fig [embarazar a uno] embarassar, embargolar, embargar. 4 fig [cansar] baldar. 5 fig [interrumpir] estranyar, tallar, interrompre. 6 agr [descuajar] desarrelar, arrencar de soca-rel.  [...]

v tr 1 [preñar] prenyar, embarassar, emprenyar. 2 [estorbar, retardar, impedir la acción] embarassar, embargolar, engavanyar, impedir, dificultar. Embarazar el paso, embarassar el pas. v pron 3 encongir-se. 4 p fr amoïnar-se, preocupar-se. 5 p fr torbar-se, atabalar-se, empegueir-se, atribolar-se [...]

1 empallegar engavanyar embargar embargolar destorbar(->) enfardar enfardissar enfarfegar Ant. Desembarassar. Desembalumar. 2 prenyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 destorbar(->) embargolar embarassar(->) 2 confiscar(->) Cp. executar (un deutor): embargar-lo després d'una sentència. Ant. Desembargar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

dificultar(->) entrebancar obstaculitzar(->) embargar embarassar embargolar impedir desguitarrar contrariar. Contrariar els moviments de l'enemic. fer nosa fer la guitza(una persona o una cosa) fer l'arquet, íd. posar la proa(a algú) aixafar-li (a algú) la guitarra fer la llesca(a algú [...]

braços) (a algú), impedir-lo d'obrar. eixalar(fig.), llevar a algú els mitjans de fer una cosa. tallar les ales, íd. embargar embarassar embargolar encadenar(fig.) obstaculitzar(una cosa), posar obstacles al seu acompliment. ofegar(fig.), impedir la propagació d'una cosa. Ofegar una revolta. Ofegar [...]