FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar-se (alguna cosa) a la boca. El gos no gosava embocar l'eriçó fet una bola. Posar-se a la boca l'embocadura (d'un instrument de vent). Embocar la trompeta. Devorar, fer desaparèixer. L'eternitat emboca, afamada, generacions i segles. Entrar (en un port, un riu, un carrer, etc.), [...]
v intr 1 [començar] comenzar, empezar, salir. Aquest carrer emboca a la plaça, esta calle comienza en (o sale de) la plaza. v tr 2 [agafar amb la boca] embocar, abocar. 3 [entrar] embocar. El vaixell embocava el port, el barco embocaba el puerto. 4 mús [un instrument] embocar. 5 fig [menjar [...]