Omplir quelcom (amb palla, amb un aliment, etc.), fins a posar-ne tibants l'embolcall, les parets. Embotir la borra en el bast. Embotir la carn en el budell. Omplir atapeïdament (alguna cosa). Embotia la pipa prement el tabac amb el dit petit. La gent embotia els carrers. Està que peta [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

Omplir atapeïdament un budell de carn capolada, generalment de porc, fins a posar-lo tibant. [...]

v tr 1 [viandes] embutir, embuchar. 2 [atapeir] embutir. 3 [metalls] embutir. 4 [incrustar] embutir. v pron 5 [inflar-se] abotagarse (o abotargarse), hincharse. 6 fig embutirse. Ens hem embotit tots en un tramvia, todos nos hemos embutido en un tranvía.  [...]

1 omplir. 2 embussar. 3 obstruir. 4 repussar bollar 5 -se,pron. inflar-se. Ant. Desembotir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

 [...]

 [...]

 [...]

Acció d'embotir; l'efecte. Budell, bufeta o embolcall sintètic, farcit de carn, generalment de porc, capolada. [...]

Acció d'embotir. [...]