Fer esdevenir embrollat. En lloc d'aclarir l'afer el que fa és embrollar-lo. Embrollar una qüestió. Embrollar les coses. Esdevenir embrollat. La cosa s'embrollà quan els pagesos no van assistir a la reunió. Embrancar-se en explicacions, en consideracions, en arguments, etc [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [enmarañar] embolicar, embullar. 2 [situaciones, asuntos] embrollar, embolicar, embullar. v pron 3 embrollar-se, embolicar-se, embullar-se.  [...]

v tr 1 [complicar] embrollar, embarullar. 2 [enganyar] embrollar.  [...]

embolicar(->) enredar(->) confondre les espècies Ant. Desembrollar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Que es plau a embrollar, a crear embrolles. [...]

Embrollar 1 . [...]

Acció d'embrollar o d'embrollar-se; l'efecte. Embrolla. [...]

confonien en el caos. confondre les espècies Embrollar els afers. Prendre l'una per l'altra (dues persones o dues coses que s'assemblen), identificar falsament. Dos germans que s'assemblen a tal punt que hom els confon. Confondre les dates. Confondre Demòstenes amb Ciceró. Els objectes [...]

v tr amer enredar, embrollar, embolicar.  [...]