Fer que (una porció de cabells, de fils, etc.) s'entrellacin o s'entreteixeixin intricadament, talment que no sigui fàcil separar-los. El vent li ha embullat els cabells. Esdevenir embullat. La troca s'ha embullat. Capgirar, desordenar. Digues als nens que no remenin més el meu a [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

amer v tr 1 animar, excitar, engrescar. v intr 2 [meter bulla] gatzarejar, fer (o moure) gatzara (o sarau, o gresca).  [...]

v tr 1 enredar, enmarañar. Qui ha embullat aquests fils?, ¿quién ha enredado estos hilos?2 fig → embrollarv pron 3 embrollarse, embarullarse, enredarse, liarse, enmarañarse. Com més xerren més s'embullen, cuanto más hablan más se embrollan.  [...]

embrollar, embolicar. Ant. Desembullar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [enredar] embullar, embolicar. 2 fig [un asunto] embrollar, embullar, embolicar. v pron 3 embullar-se, embolicar-se. 4 [el cielo] cobrir-se, ennuvolar-se.  [...]

v tr [embullar] intrincar, enredar, complicar.  [...]

v tr intricar, embullar, complicar, envitricollar.  [...]

v tr 1 [enmarañar] embolicar, embullar. 2 [situaciones, asuntos] embrollar, embolicar, embullar. v pron 3 embrollar-se, embolicar-se, embullar-se.  [...]

v tr 1 [embullar] embrollar, embarullar, liar. Envitricollar un afer, embrollar un asunto. v pron 2 embrollarse, embarullarse, liarse.  [...]