Fer posar malalt. La vida que porta és capaç d'emmalaltir l'home més fort. Posar-se malalt. Els plàtans del passeig s'emmalaltien per un mal estrany. Agafar una malaltia. Tornant-se'n a la seva terra, ell emmalaltí i hagué d'aturar molt de temps a Gènova. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

 [...]

Agafar una malaltia. [...]

v intr 1 enfermar. v pron 2 enfermarse.  [...]

persones. indisposar-se, emmalaltir lleugerament i passatgerament. destrempar-se, íd. emmalurir-seo emmalurar-se(->), agafar una malura, dit esp. de les plantes. Cp. malaltejar, decandir-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 fer emmalaltir, fer posar malalt. v intr 2 emmalaltir, emmalaltir-se pron, posar-se malalt.  [...]

Conjunt dels símptomes característics que descriuen la manera d'emmalaltir d'un pacient, incloent-hi els símptomes mentals, generals o locals, i que constitueixen l'única indicació fiable per a prescriure un remei. [...]

Propensió a emmalaltir. [...]

Tendència constitucional de l'organisme a emmalaltir amb facilitat, estat de feblesa o d'invalidesa. [...]