Fer perdre el bon estat (d'una cosa, especialment d'una roba) posant-la com si hagués estat amanyogada. No t'asseguis sobre l'abric, que l'emmatxucaries. Una cosa, especialment la roba, perdre el bon estat com si hagués estat amanyogada. Aquest teixit tan delicat s'emmatxuca de seguida. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

v tr 1 [la roba] arrugar. v pron 2 arrugarse.  [...]

arrugar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'emmatxucar o d'emmatxucar-se; l'efecte. [...]

v tr 1 [aplastar] aixafar, esclafar. 2 [una fruta] macar, matxucar. 3 [un objeto] emmatxucar, matxucar, masegar.  [...]

v tr 1 [arrugar] arrugar, afiganyar, emmatxucar. v pron 2 [encogerse] encongir-se. 3 fig encongir-se.  [...]

Pràctica terapèutica consistent a sotmetre el cos o una part del cos a pressions, fregadissos o batzegades, com si es volgués emmatxucar. [...]

v tr 1 [emmatxucar] arrugar, estrujar, machucar. 2 [esmicolar] triturar, machacar, deshacer. 3 fig [donar cops] sacudir, zurrar. Si hi tornes et matxucaré!, ¡si vuelves a hacerlo te sacudiré!4 tecnol [un sòlid] machucar. v pron 5 [emmatxucar-se] machucarse, arrugarse, estrujarse. 6 [macar-se [...]

1 emmatxucar arrugar. 2 trossejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]