Moure o tractar de moure exercint una pressió. Empènyer un carretó. Érem dos a empènyer la barca, però no la podíem avarar. La bèstia prou tira, però el carro no es desencallarà pas si no l'empenyen pel darrere. La gent que venia al darrere ens [...]

Conjugació del verb que heu cercat.  [...]

Fer avançar una melé ordenada o una melé espontània obligant l'equip adversari a recular cap a la zona d'assaig que li és pròpia. [...]

Envestir antireglamentàriament un adversari exercint una pressió violenta amb el cos o una part del cos. [...]

Fer avançar una melé ordenada o una melé espontània obligant l'equip adversari a recular cap a la zona d'assaig que li és pròpia. [...]

Fer avançar una embarcació empenyent-la una altra per la popa. [...]

[pp: empès -esa] v tr 1 empujar. L'havíem d'empènyer constantment, teníamos que empujarlo constantemente. 2 fig [algú] empujar. Els seus adeptes l'hi empenyeren, sus adeptos lo empujaron a ello.  [...]

., s'utilitza la segona persona del plural de l'imperatiu, és a dir, el tractament de vós, i no pas el tractament de vostè. Ara bé, cal recordar que per expressar ordres en negatiu s'utilitza el present de subjuntiu en lloc de l'imperatiu. Per exemple: En lloc de... Cal dir... Estirar/Empènyer [...]

1 pitjaro espitjar. Pitjar la porta per entrar. empentar, empentejaro espentejar empitrar, empènyer amb el pit. apitrar, íd. propulsar propel·lir impulsar impel·lir tirar. Les ones tiraven la nau cap a la platja. Heu de tirar el piano una mica més enllà. 2 Fig. fer pressió (sobre algú [...]

Empènyer.  [...]