Empipar fortament. Empipar-se fortament. El seu home té mal geni i sovint s'empixona. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [empipar fortament] enfadar, irritar, cabrear vulg. v pron 2 [empipar-se] enfadarse, irritarse, cabrearse vulg.  [...]

Acció d'empixonar o d'empixonar-se; l'efecte. [...]

v tr fam molestar, enutjar, empipar, empixonar, emprenyar, tocar el voraviu.  [...]

v tr 1 picar, triturar. 2 fig i fam [molestar] empipar, empixonar, carregar.  [...]

v intr [Se conjuga como: defender] 1 [oler mal] pudir, fer pudor. 2 fig [fastidiar] empipar, empixonar.  [...]

v tr 1 ratllar. Rallar una manzana, ratllar una poma. 2 fig, fam i p fr [molestar] empipar, molestar, empixonar.  [...]

1 desplaure afectar desplaentment enfadar. En el llenguatge parlat se sol usar com si fos intr. (em va fer enfadar). V. el que hem dit sota enrabiar, cas semblant a aquest. enfellonir irritar(->) cremar enfuriaro enfurir enfurismar empipar empixonar rebentar, enutjar fortament. disgustar [...]

1 incomodar inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties. importunar carregar empipar empixonar, empipar fortament. emprenyar(fam. vulg.) fastiguejar, molestar en extrem. cansar(fig.) vexar enutjar amoïnar ennuegar(fig.) mortificar, molestar, esp. en l'amor propi. punxar [...]