Fer tornar pobre. Les guerres empobriren el país. Esdevenir pobre. La burgesia va enriquint-se i la noblesa s'empobreix. Per culpa de la secada, el país empobreix.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 empobrecer. Les guerres empobriren el país, las guerras empobrecieron el país. v pron 2 empobrecerse.  [...]

1 arruïnar(->) depauperar(un país, un organisme) desdinerar descabalar xuclar la sang (a algú o d'algú), empobrir algú per enriquir-se ell. menjar-se (algú) de viu en viu causar gran despesa (a algú) 2 (empobrir-sepron.) arruïnar-se(->) desdinerar-se descabalar-se aperduar-se venir a [...]

Acció d'empobrir o d'empobrir-se; l'efecte. [...]

Empobrir 1 i 2. Depauperar el poble. Depauperar l'erari. Depauperar la sang.  [...]

Fer tornar magre. Aquesta malaltia l'ha amagrit. Esdevenir magre. Cada dia s'amagreix més. Fer semblar més magre. La barba l'amagreix. Empobrir 1 i 2. No hem de permetre que el patrimoni cultural s'amagreixi.  [...]

v tr [empobrir] depauperar.  [...]

v tr 1 [sangrar] dessagnar. 2 fig [un lago, un pantano] desguassar, exhaurir, esgotar. 3 fig [empobrecer] empobrir, depauperar. Desangrar a los ciudadanos, empobrir els ciutadans. v pron 4 [perder mucha sangre] dessagnar-se. 5 [morir desangrado] dessagnar-se.  [...]

empobrir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]