Empolainar. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr i pron → empolainar  [...]

v tr 1 fam empolainar, empolistrar, guarnir. v pron 2 empolainar-se, empolistrar-se, guarnir-se.  [...]

v tr 1 fam empolainar, empolistrar. v pron 2 empolainar-se, empolistrar-se, entonyinar-se.  [...]

v tr 1 [volver a pulir] repolir. 2 fig [acicalar] empolainar, empolistrar.  [...]

v tr 1 p fr [poner tildes] titllar, accentuar. 2 polir, agençar, engalanar. 3 [con exceso] empolainar, empolistrar. v pron 4 fig [acicalarse] abillar-se, empolainar-se, empolistrar-se.  [...]

v tr 1 [armas] brunyir, polir, forbir. 2 fig [arreglar] empolainar, empolistrar. 3 fig [avivar] agusar. Acicalar el espíritu, agusar l'esperit. v pron 4 fig empolainar-se, empolistrar-se, endiumenjar-se.  [...]

1 mudar empolistrar abillar 2 (empolainar-sepron.) engandallar-se compondre's entonyinar-se quillar-se endiumenjar-se Ant. Desempolainar. Posar els vestits de cada dia. Desmudar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 exornar adornar(->) emboniquir agraciar, donar certa gràcia a una cosa. Aquest brodat li agraciarà molt la brusa. afavorir, contribuir a augmentar la bellesa. Aquest vestit l'afavoreix molt. empolainaro empolistrar, revestir algú amb vestits i abillaments que l'afavoreixin [...]