Posar-se en el cas d'haver de sofrir, de suportar (alguna cosa). Encórrer la ira d'ells.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com córrer.  [...]

v tr 1 incurrir en. Si ho feies, encorreries el menyspreu de tothom, si lo hicieras incurrirías en el desprecio de todo el mundo. v intr 2 [sanció] incurrir. Encórrer en pena de mort, incurrir en pena de muerte.  [...]

(≠ incórrer) Posar-se en el cas d'haver de suportar quelcom. Encórrer la ira de Déu. atreure's. Atreure's la ira del seu pare. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Fatiga, treball dur, que ens cal encórrer, endurar. [...]

Acció d'encórrer. [...]

v. intr. (≠ encórrer v. tr.) cometre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. tolerar. 2 No impedir: permetre. 3 Ésser sotmès a una prova, un interrogatori, etc.: suportar. 4 Suportar un dolor, pena, etc. patir. encórrer(≠ incórrer). Encórrer la ira de Déu. ressentir-se de, sofrir les conseqüències d'una cosa. reportar. Tu mateix en reportaràs les [...]

xerraire. endurar, suportar una cosa amb paciència constant. encórrer, posar-se en el cas d'haver de suportar alguna cosa. Encórrer la ira d'ells. empassar-se la saliva(fig.) aguantar la porra, suportar les molèsties que ens ocasionen. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

fatigació cansament cruiximent capolament extenuació defallimento defallença esgotament(de forces) exhauriment(de forces) aixafament rendiment, cansament gros. lassitud matament maltret, fatiga que ens cal encórrer o endurar. (Fatic és l'esforç que causa fatiga. És en aquest sentit que hom [...]