FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un vehicle, ésser privat d'anar endavant per raó d'un obstacle que trava el seu moviment. El carro va encallar en aquell fanguissar. El cotxe s'encallava en la sorra. Se m'ha encallat una espina a la gola. Una nau, venir en un indret on no té prou aigua per a surar. Una nau, restar [...]
medio del pantano. 4 mar [una embarcació] encallar, embarrancar. La nau encallà en la sorra, la nave encalló en la arena. v pron 5 [un vehicle] atascarse. 6 mar [una embarcació] encallarse, encallar intr, embarrancarse. 7 [un mecanisme] atascarse. Aquests engranatges s'encallen sovint, estos engranajes [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 aturar. embarrancar(una nau) 2 (encallar-sepron.) encallar(v. intr.) engargussar-se(a la gola, en una canonada) enclaperar-se Ant. Desencallar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer encallar (una nau) en un fons de roques o en un altre obstacle submarí. Una nau, encallar-se en un fons de roques o en un altre obstacle submarí. Un veler embarrancava a causa de la boira. El navili s'embarrancà a la platja ben bé fins a mitja llargada. Ficar-se, encallar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligar a una estaca. Fixar, encallar. Encallar-se en un lloc, enfonsar-se en un terreny moll. Quan un carro s'estaca, només el trau un animal molt fort. Trobar-se impedit d'avançar, de continuar una acció. Allí s'han estacat sense poder seguir les diligències del cas. En el [...]