Privar momentàniament de l'ús de la vista. La polseguera ens encegava. Ens havia encegat la claror del llamp. Ofuscar 2 . La ira l'encega. A vegades les passions ens enceguen. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com jugar.  [...]

Ofuscar, privar de discerniment. [...]

Privar momentàniament de l'ús de la vista. [...]

v tr 1 cegar. 2 fig [ofuscar] cegar. Aquesta dona l'encega, esta mujer le ciega. v pron 3 fig cegarse. Es va encegar d'ira, se cegó de ira.  [...]

1 cegar aombrar(≠ ombrar). Romandre com aombrat d'un llamp. enlluernar ofuscar la vista Cp. eixorbar: privar de la vista. 2 Fig. Privar passatgerament de discerniment, per efecte d'una forta passió, etc. ofuscar obcecar al·lucinar Cp. torbar, captivar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catal [...]

Experimentar visions o percepcions imaginàries. Encegar, captivar irresistiblement.  [...]

Acció d'encegar o d'encegar-se; l'efecte. Té un encegament per aquella noia. Debilitat passatgera de la visió, la manifestació més comuna de la qual és la incapacitat de distingir entre certs colors. [...]

v tr [encegar] obcecar, ofuscar, cegar.  [...]

Acció d'encegar o d'encegar-se; l'efecte. [...]