Donar certesa (a algú) de la veritat d'una cosa. Això m'encerteix de la seva fidelitat. Adquirir la certesa de la veritat d'una cosa. No és fàcil d'encertir-se de la infecunditat d'alguns animals. Jo no sé si això serà veritat; ens n'hem d'encertir. Volia [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 [d'una veritat] asegurar, confirmar. v pron 2 asegurarse, comprobar tr, verificar tr. No sé si això és veritat: ens n'hem d'encertir, no sé si esto es verdad: tenemos que asegurarnos [de ello] (o tenemos que comprobarlo).  [...]

1 (≠ encertar) cerciorar posar en segur. Posà-la en segur de tot el que ella dubtava (Tirant lo Blanc). treure (algú) de dubte Cp. convèncer 2 (encertir-sepron.) sortir del dubte (o de dubtes) assegurar-se treure el gat del sac desdubtar-se adquirir la certesa convèncer-se Cp. verificar  [...]

Encertir. [...]

v tr 1 [encertir] cerciorar. v pron 2 cerciorarse.  [...]

encertir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

No errar (≠ encertir). colpir, encertar amb una certa força. La pedra el va colpir al front. ensopegaro encepegar, encertar a trobar. Aquesta vegada ho has ensopegat: tens raó. endevinar. Ara ho has endevinat: aquesta és la solució. caure-hi(en una cosa) endevinar la tecla, encertar-ho [...]