Treure un primer tros (a una cosa intacta), començar-la a gastar. Aquesta llonganissa no és gaire bona: n'encetarem una altra. Encetar una qüestió. Pelar o irritar la pell (d'una part del cos). Aquestes sabates li enceten els peus. De tant mocar-me, se m'ha encetat el nas. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Pelar o irritar la pell. [...]

v tr 1 [començar] empezar. Encetem un altre pa: aquest ja és massa sec, empecemos otro pan: este ya está demasiado seco. 2 [la pell] rozar, llagar. Aquestes sabates li enceten els peus, estos zapatos le llagan los pies. 3 fig [un assumpte, una feina] comenzar, empezar. Abans d'encetar el tema nou [...]

1 començar, tallar. 2 escorxar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'encetar. [...]

Que és tendre, fàcil d'encetar, de mastegar. Préssecs tendrals. Animal, especialment oví, que tot just ha deixat de mamar i comença a menjar. [...]

Que es deixa fàcilment encetar, mastegar, etc. Carn tendra. Que no s'ha endurit. La pintura era encara tendra. Que no ha arribat a la maduresa definitiva. Fulles tendres. Una noia tendra. De tendra edat. Que cedeix fàcilment a les impressions, especialment als sentiments afectuosos, a l [...]

consonant, especialment en paraules començades per en-, em- i es- (encetar, entendre, embut, embrutar, escoltar, espenta) i en d'altres com llençol i sencer. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.1.1 i 3.3.4.1e)  [...]

en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer. En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.  A més, en [...]