FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que resti agafat per dues coses que tendeixen a tocar-se. Li vaig encloure el dit amb la porta. M'he enclòs els dits amb la porta. Contenir, comprendre, implicar. Aquest esdeveniment enclou molts ensenyaments. Aquests mots enclouen una gran veritat. [...]
[pp: enclòs -osa] v tr 1 [entre dues coses] coger, pillar. Li vaig encloure el dit amb la porta, le cogí el dedo con la puerta. 2 contener, comprender, incluir, implicar. Aquest esdeveniment enclou molts ensenyaments, este acontecimiento contiene muchas enseñanzas. v pron 3 [enganxar-se] pillarse [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. encepar, encloure en una cosa a manera de cep. L'aprenent d'impressor es va encepar els dits en la minerva. 2 incloure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir, encloure, dins seu. Aquesta caixa conté llibres i papers. Aquest volum conté L'Atlàntida i Canigó. La carta conté consells i exhortacions. Constar (d'un nombre determinat de parts o d'elements). Aquest volum conté quatre-centes pàgines. Dotze conté [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer engrunes (d'una cosa), convertir-la en engrunes. Aquests rosegons, engruna'ls, i els donarem a les gallines. Li engrunà l'elm. Esgranar. Engrunar blat de moro. Contar, explicar amb tots els detalls. Encloure 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Argument en què s'ha d'escollir forçosament entre dues proposicions contràries, cadascuna de les quals, però, condueix a la mateixa conclusió. Posar un dilema. Encloure en un dilema. Situació problemàtica en què s'ha de seguir l'un o l'altre de dos camins [...]
Els participis dels verbs acabats en -cloure (concloure, descloure, encloure, excloure, incloure, recloure) acaben en -clòs. Per exemple:
conclòs (i no concluït ni conclogut)
exclòs (i no excluït ni exclogut)
inclòs (i no incluït ni inclogut)
reclòs (i no recluït ni reclogut)
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe que es posa, en parella amb un altre, l'un al principi i l'altre a la fi, per a marcar determinats mots o frases, per a encloure un passatge dins un text, per a indicar el significat d'un mot o d'una expressió, etc. Signe gràfic (», o també, en textos mecanografiats, ") [...]