Alçar onades (en la mar). El vent encrespava les aigües de la badia. Es va girar un garbí fort, i la mar es va encrespar en un moment. Enmig de les serralades que s'encrespaven. Irritar-se. La fera engabiada s'encrespava més i més.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

arrissar. Ant. Desencrespar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Alçar les onades o la mar, un fenomen meteorològic. [...]

v tr 1 [rizar] crespar, encrespar. 2 fig [irritar] irritar, enfurismar. v pron 3 [el mar] encrespar-se. 4 fig [las pasiones] encrespar-se. 5 fig [una discusión] enfurismar-se, encrespar-se. 6 fig [los negocios] embolicar-se, enredar-se.  [...]

v tr 1 [crespar] encrespar, rizar. 2 fig [el mar] encrespar, agitar, alborotar. v pron 3 encresparse. 4 fig encresparse, enfurecerse, ensoberbecerse.  [...]

1 crespar(->) 2 onejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'encrespar o d'encrespar-se; l'efecte. [...]

Instrument compost de dues fulles de ferro unides per un clauet en forma de tisores, que serveix per a agafar les brases del foc, per a encrespar els cabells, etc. [...]

v tr 1 encrespar, eriçar. v pron 2 encabritar-se.  [...]