Cobrir de crosta. El gebre encrostava els vidres. Causar la formació de crosta (en alguna cosa). El vent assecava i encrostava la terra. Cobrir-se de crosta. Els fusells s'encrosten de llot. Es posa un dit de fems al test, així la terra no s'encrosta. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Cobrir de crosta. [...]

v tr 1 encostrar. v pron 2 encostrarse.  [...]

encrostimar, causar la formació de crostim. incrustar, formar com una crosta a la superfície d'una cosa. Un ferro incrustat de rovell. encrostissar-se, cobrir-se de crostes. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Encrostar. [...]

v tr 1 encrostar, encrostissar. v pron 2 encrostar-se, encrostissar-se.  [...]

v tr i pron → encrostar  [...]

1 encrostar. 2 Cp. damasquinar: fer treballs de marqueteria. Ant. Desincrustar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

extensió. crostís, crosta que es fa a la superfície d'una vianda en rostir-la. crostamo crostisser, crostes de brutícia; també conjunt de crostes. sola, la crosta inferior del pa. 2 Fer una crosta sobre una cosa: Encrostar. Encrostimar. Fer-se crosta: Encrostissar-se. Manuel Franquesa i [...]