Causar tedi (a algú). Converses que l'enfastidien per la seva buidor. Sentir tedi. Hi ha persones que s'enfastideixen de la vida i del món. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 hastiar, aburrir, cansar. v pron 2 hastiarse, aburrirse, cansarse.  [...]

avorrir, cansar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Enfastidir. [...]

Donar aliments (a algú) fins a satisfer-li plenament la gana. Tot això és gana: atipeu-lo, i li passarà. El van atipar d'arròs, i ja no va tenir gana de menjar res més. Menjar fins a satisfer-se plenament la gana. No s'atipen, pobres: passen gana. Enfastidir, molestar [...]

d'un menjar, d'una beguda, fins a la sacietat. Em vaig afartar de pa, d'aigua. Enfastidir. Ja m'afarten tantes mentides. afartar-se de fer alguna cosa Fer-la amb excés, fins a cansar-se'n. Afartar-se de riure, de plorar, de cridar. [...]

(o netes, etc.)] Anar-se'n sense haver obtingut el que hom pretenia. anar-se'n amb les mans plenes Anar-se'n havent obtingut molt. arribar dues o més persones a les mans Acabar batent-se a cops. caure un llibre de les mans Cansar, enfastidir, la seva lectura. deixat de la mà de [...]

v tr 1 [los alimentos] embafar. 2 fig [fastidiar] embafar, enfastidir, enfastijar.  [...]

[Se conjuga como: desviar] v tr 1 [hastiar] enfastidir, fastiguejar. v pron 2 enfastidir-se, fastiguejar-se.  [...]