Resultats de la cerca frase exacta: 9

1. enfastijar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enfastidir.  [...]
2. enfastijar
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]
3. enfastijar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr i pron ? enfastidir [...]
4. empalagar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [los alimentos] embafar. 2 fig [fastidiar] embafar, enfastidir, enfastijar.  [...]
5. hastiar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: desviar] 1 [causar asco] fastiguejar. 2 [cansar, fastidiar] fastiguejar, enfastidir, enfastijar.  [...]
6. aburrir (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hastiar] avorrir, enfastidir, enfastijar, cansar. Aburre con sus historias, avorreix amb les seves històries. v pron 2 avorrir-se, enfastidir-se. Se aburrió soberanamente, s'ha avorrit solemnement. 3 aburrirse como una ostra (o como sapos) fig i fam morir-se d'avorriment [...]
7. descoyuntar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 desconjuntar. 2 med [un hueso] desconjuntar, dislocar, luxar. 3 [rendir] rendir, cansar, rebentar. 4 p fr [molestar] enfastidir, enfastijar. 5 fig [deformar] tergiversar, deformar. v pron 6 med desconjuntar-se, dislocar-se, luxar-se. Descoyuntarse un hueso del brazo [...]
8. fastidiar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [perjudicar] fotre, fúmer. La lluvia nos ha fastidiado, la pluja ens ha fumut. Me fastidiaste no avisándome aquel día, em vas fúmer no avisant-me aquell dia. 2 [causar asco o hastío] fastiguejar, enfastidir, enfastijar. 3 [molestar] fastiguejar, empipar, emprenyar, fotre, fúmer [...]
9. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, desitjar), fastig (cf. fastijós, enfastijar), mig (cf. mitja, mitjos), enmig, migdia, migpartir, migjorn, trepig (cf. tre­ pitjar ); Adasig (riu del Fenolledès), Almorig, Carig, Escrig, Molig (cf. molitjaire), Polig, Valldolig. Notem especialment les formes verbals baleàriques, valencianes i alguereses de [...]