Causar enfit (a algú). Aquesta pasta m'ha enfitat. Agafar un enfit. S'enfita de seguida. Estar enfitat. estar enfitat d'una cosa Estar-ne tip, no poder-la suportar més. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

med v tr 1 [empatxar] empachar. v pron 2 empacharse.  [...]

indigestar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'enfitar o d'enfitar-se; l'efecte. [...]

v tr 1 [empachar] empatxar, enfitar. 2 fig embafar.  [...]

v tr 1 [causar ahíto] empatxar, enfitar. 2 [poner hitos] amollonar, fitar. Ahitar una propiedad, amollonar una propietat. v intr 3 [ahitarse] empatxar-se pron. v pron 4 [indigestarse] empatxar-se, enfitar-se. El niño se ahitó de dulces, el nen s'enfità de dolços. 5 [hartarse] afartar-se, atipar-se.  [...]

] renyar, reprendre. 6 amer [causar indigestión] empatxar, enfitar. v intr 7 [un animal] potollar, potejar. 8 fam [impacientarse, irritarse] picar de peus, espeternegar. 9 fig i fam debatre's pron. 10 fig i fam rodar [d'un lloc a l'altre tot fent gestions o tràmits]. 11 amer [caballo] reguitnar, tirar [...]