Oposar front a front. L'home s'enfronta amb el món. Un individu que s'enfronta a la seva classe. Enfrontar-se dos adversaris. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr afrontar, enfrontar.  [...]

v tr 1 enfrentar. v pron 2 enfrentarse.  [...]

afrontar confrontar acarar oposar, posar, ésser. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'enfrontar o d'enfrontar-se; l'efecte. [...]

Dona que practica la bruixeria. Les bruixes de Macbeth. —I, doncs, com ho has endevinat, això? —És que soc mig bruixa. Dona dolenta, de mala intenció o de conducta sospitosa, dit sovint despectivament. La meva veïna és una bruixa, sempre busca enfrontar els [...]

representa la tendència dretana del partit. Conjunt de les persones que es manifesten partidàries d'aquesta orientació, d'aquest corrent. La tendència més radical es va enfrontar amb l'actitud conservadora del president. [...]

v tr 1 [un peligro, adversidades, etc] afrontar, enfrontar. 2 [poner frente a frente] afrontar, enfrontar. 3 [oponer] afrontar, enfrontar, acarar, encarar, oposar. v intr 4 p fr afrontar, confrontar, ésser davant per davant. v pron 5 enfrontar-se. Los dos ejércitos se enfrentaron, els dos exèrcits [...]

Document en què es fa constar la categoria de pes, el tapís, el número de volta eliminatòria i els noms dels lluitadors que s'han d'enfrontar. [...]