La roba, embarassar els moviments (de qui la porta). Aquest abric m'engavanya qui-sap-lo. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr [la roba] embarazar, estorbar, molestar.  [...]

embarassar. Ant. Desengavanyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'engavanyar; l'efecte. [...]

Malestar degut a una depressió de l'activitat del cor en què hom té la sensació que hagi d'esmortir-se. En veure la ferida, li va agafar una angúnia que cuidà caure en basca. fer angúnia Oprimir, engavanyar, estrènyer. fer angúnia Produir una [...]

v tr 1 [preñar] prenyar, embarassar, emprenyar. 2 [estorbar, retardar, impedir la acción] embarassar, embargolar, engavanyar, impedir, dificultar. Embarazar el paso, embarassar el pas. v pron 3 encongir-se. 4 p fr amoïnar-se, preocupar-se. 5 p fr torbar-se, atabalar-se, empegueir-se, atribolar-se [...]

v tr 1 [teñir de moreno] embrunir, emmorenir. 2 [estorbar] embarassar, engavanyar. 3 fig [pasmar] sobtar, colpir, esbalair. v pron 4 [empacharse] empatxar-se. 5 fam [hartarse] atipar-se, cansar-se.  [...]

1 empallegar engavanyar embargar embargolar destorbar(->) enfardar enfardissar enfarfegar Ant. Desembarassar. Desembalumar. 2 prenyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]