Incitar, excitar a fer alguna cosa. El vam engrescar a venir a l'excursió. Desvetllar (en algú) l'entusiasme, el desig. Aquella xicota l'ha sabut engrescar. No li calen gaires excitaments: s'engresca aviat. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

v tr 1 engrescar. 2 [a uno contra otro] atiar, incitar. v pron 3 [disputarse] barallar-se.  [...]

v tr 1 animar. A veure si tu pots engrescar-lo a ballar, a ver si tú puedes animarle a bailar. 2 [desvetllar l'entusiasme] entusiasmar. No entenc com aquestes diversions poden engrescar tant el jovent, no entiendo cómo estas diversiones pueden entusiasmar tanto a los jóvenes. v pron 3 animarse [...]

1 entusiasmar. 2 (engrescar-sepron.) Cp. encapritxar-se, exaltar-se Ant. Desengrescar. Refredar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'engrescar o d'engrescar-se; l'efecte. [...]

Engrescar (algú) a lliurar-se als jocs propis dels infants o dels joves. Quan s'enjogassen, no tenen aturador. [...]

Hi ha verbs que regeixen la preposició en, com ara basar(-se), complaure's, entossudir-se, consistir, interessar-se, invertir, vacil·lar, engrescar(-se) o capficar-se, entre molts altres. Per exemple: La democràcia consisteix en la participació del poble en la política. Ara bé, quan aquests [...]

v tr p fr engrescar, incitar.  [...]

v tr 1 [a una persona] fer agafar afecte. 2 [a una cosa] fer que agradi, engrescar, fer vibrar, fer agafar gust (o fal·lera). Fuiste tú quien me aficionaste (o me aficionó) al teatro, fores tu qui em vas (o va) engrescar al teatre. v pron 3 aficionar-se, afeccionar-se, afectar-se. Los problemas [...]