FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alçar enlaire. Enlairaven estels i globus de colors. L'aeronau es va enlairar sense dificultat. Elevar 2. Tot esperit que s'enlaira, enlaira el món. Exalçar. [...]
v tr 1 elevar, levantar, alzar. 2 fig [l'esperit] elevar. Enlairar els sentiments del poble, elevar los sentimientos del pueblo. 3 fig [exalçar] enaltecer, ensalzar. v pron 4 elevarse, levantarse, alzarse, subir intr. 5 [un avió] despegar intr. 6 fig subir intr, elevarse. Va enlairant-se més i més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar, posar, en mar (una nau). Han avarat la barca. Han avarat a les quatre. Posar en mar (una nau) per primera vegada. Engegar, enlairar, (un estel, una grua, un aeroplà, etc.). Llançar (algú) a una empresa, a una discussió, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (una cosa) d'una altra sobre la qual descansa. Feia un vent que aixecava les pedres. Calien dos homes per a aixecar aquella llosa. El malalt no podia aixecar el cap del coixí. Amb el vent que feia s'havia aixecat una polseguera que no deixava veure res. Enlairar 1. Tiraran coets i [...]
'un punt a la superfície de la Terra o a qualsevol
altre terme de comparació. Per exemple:
Vola a una gran altura. (respecte de la Terra)
Es va enlairar fins a una altura de mil metres. (respecte de la Terra)
[...]