Fer noble (algú). Donar noblesa, dignitat, un major valor moral, (a algú o alguna cosa). L'educació ennobleix les persones. El que més ennobleix aquests versos és la sinceritat del poeta. Aconseguir noblesa, dignitat, un major valor moral. Volgué ennoblir-se amb el sac [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 [fer noble] ennoblecer. 2 fig [donar noblesa] ennoblecer. Aquest sentiment l'ennobleix, este sentimiento le ennoblece. v pron 3 ennoblecerse.  [...]

valorar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'ennoblir o d'ennoblir-se; l'efecte. ennobliment tèxtil Conjunt d'operacions i de processos industrials per a convertir els productes tèxtils en idonis per a la seva utilització a les empreses de confecció o per al seu ús final. [...]

v tr [Se conjuga como: envejecer] 1 [dar título de nobleza] ennoblir. 2 fig ennoblir.  [...]

1 avaluar, calcular. 2 Fig. Augmentar el valor d'una cosa, especialment d'una moneda. revaluar ennoblir(fig.). La recta intenció ennobleix una acció tinguda per bona. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Cal rellevar-lo als ulls de tothom. ascendir promoure ennoblir entronitzar 5 (elevar-sepron.) alçar(v. intr.), tenir d'alt. No alça tres pams de terra. enfilar-se(fig.) Ant. Caure de l'escambell. 6 traçar. 7 [...]