Envermellir. L'alba enrogia el cel. Una bufetada li enrogí les galtes. L'aigua s'enrogí de sang. Tota l'illa enrogeix del sol de la posta. La vergonya l'enrogí fins a l'arrel dels cabells. La Joana s'enrogeix una mica quan la crida la mestra. La cara li enrogeix per la vergonya. La f [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

Fer tornar roig. [...]

v tr 1 [fer tornar roig] enrojecer, poner rojo -ja. v pron 2 [esdevenir roig] enrojecer intr (o enrojecerse), ponerse rojo -ja (o colorado -da). 3 fig [enrojolar-se] ruborizarse, sonrojarse.  [...]

1 envermellir. 2 (enrogir-sepron.) enrojolar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'enrogir o d'enrogir-se; l'efecte. [...]

v tr enrogir, envermellir.  [...]

v tr 1 enrogir, envermellir. v pron 2 [las personas] enrogir-se, enrojolar-se. 3 [el cielo] envermellir-se, enrogir-se.  [...]

v tr p fr 1 [engañar] engalipar, entabanar. 2 fig [avergonzar] avergonyir, fer enrogir, sufocar. v pron 3 [tostarse] socarrar-se, socarrimar-se.  [...]

[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 enrogir, envermellir. v intr 2 [ruborizarse] enrojolar-se pron, ruboritzar-se pron. v pron 3 enrogir-se, envermellir-se. 4 [de vergüenza] enrojolar-se, ruboritzar-se.  [...]