Recobrir (un objecte brillant, llustrós) d'un tel que en destrueix o en minva la brillantor. Entelar un vidre, un mirall, amb l'alè. Les llàgrimes li entelaven els ulls. Entelar-se els vidres de les ulleres. De l'emoció, se li entelava la veu. Destruir o fer minvar el valor (d [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Recobrir un objecte d'una capa que en llevi o minvi la brillantor, la transparència, la nitidesa. [...]

v tr 1 empañar. Va entelar el vidre amb l'alè, empañó el cristal con el aliento. Les llàgrimes li entelaven els ulls, las lágrimas le empañaban los ojos. 2 fig empañar. L'emoció li entelà la veu, la emoción le empañó la voz. 3 fig [l'honor] empañar, manchar. v pron 4 empañarse. 5 fig [la veu [...]

velar enllorar Ant. Desentelar. Desenllorar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'entelar o d'entelar-se; l'efecte. [...]

Entelar . El vapor que sortia de l'olla enllorava els vidres. Els ulls se li van enllorar. [...]

v tr 1 [entelar] empañar. v pron 2 empañarse.  [...]

v tr entelar. Telar un paraigua, entelar un paraguas.  [...]

v tr 1 [en pañales] bolcar, embolcar, embolcallar. 2 [un cristal] entelar, enllorar. 3 [quitar el brillo] entelar. 4 fig entelar. Ni una sospecha empaña su honor, ni una sospita entela el seu honor. v pron 5 entelar-se.  [...]