FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enumerar; l'efecte. Compte detallat. El pressupost contenia una enumeració de totes les partides. Figura retòrica que consisteix en l'agrupació de mots o de grups de mots disposats successivament, i units mitjançant alguna forma de coordinació, que exposen [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ressenya llista exhaustió, enumeració de tots els casos, de totes les hipòtesis possibles. lletania(fig.) inventari compteo recompte requisitorio requisitòria, enumeració dels càrrecs a reprotxar a algú. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
En l'enumeració de compostos amb el segon element en comú, habitualment no es trunca el primer element del compost amb un guionet. Per exemple: politicocultural i sociocultural (i no político- i sociocultural), anglogermànic i francogermànic (i no anglo- i francogermànic), nord-africà i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Súplica consistent en una sèrie de peticions o d'invocacions breus, a les quals hom respon cada vegada amb un refrany. Tirallonga, enumeració, monòtones. Lledànies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revista que es fa de les tropes. Enumeració, elenc, acompanyat d'observacions i judicis, sobre els principals trets d'una persona, d'un animal, etc. Recensió 3 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs en què es fa una enumeració dels càrrecs que pesen sobre l'acusat. Enumeració de totes les coses que cal reprotxar a algú. Provisió del jutge d'instrucció per citar un presumpte culpable d'un delicte o perquè hom cerqui i capturi una persona [...]